Page 9 - FADJunio 2025

A
A FAD
Racó judicial
Junio 2025 Editorial 9 | 9 |

La fisioteràpia en este àmbit no pot continuar col·lectius. Sap que la transformació no es fa tot
sent una professió invisible, atrapada en lògiques sol, i que la millor manera de liderar és construint
que no ens representen. Perquè quan parlem comunitat professional.
d’Atenció Primària, parlem de derivació directa,
de treball en equip, de prevenció, d’abordatge Quart, valentia per a incomodar. Perquè sí, tam-
integral de la cronicitat, parlem d’educació per a bé fa falta una dosi de rebel·lia per a qüestionar
la salut, d’exercici terapèutic. inèrcies institucionals, resistències corporatives o
dependències històriques que han frenat el nos-
En este canvi de model, ja no n’hi ha prou amb tre desenrotllament. Fa falta valor per a asseure’s
tindre professionals clínicament competents. en una taula amb altres disciplines i reivindicar
Necessitem també gestors a l’altura del mo- l’espai propi de la fisioteràpia sense caure en la
ment. Que no es limiten a la visió simplista d’una confrontació ni en la submissió. Fa falta, en defi-
taula Excel, sinó que òbriguen camins. Que no es nitiva, lideratge.
limiten a gestionar recursos escassos, sinó que
sàpien visibilitzar el valor de la nostra disciplina I per descomptat, fa falta visió. Visió per a anti-
dins del sistema públic. Que no s’acomoden en cipar cap a on va el sistema sanitari, i quin paper
el rol de “administradors de la Direcció”, sinó podem (i devem) jugar en ell. Visió per a eixir del
que exercisquen la gestió amb sentit estratègic. bucle d’un model reactiu a un model preventiu.
Visió per a pensar la fisioteràpia com a ferramen-
Quines qualitats hauria de tindre eixe nou lide- ta de salut pública, i no com a solució pal·liativa
ratge en fisioteràpia de APyC? als excessos del model biomèdic.

Primer, un profund compromís amb la professió En els programes de promoció de la salut orien-
i la seua autonomia. Qui lidera ha de creure en tats a persones amb el risc de malalties cròni-
la capacitat transformadora de la fisioteràpia, es- ques no transmissibles -hipertensió, obesitat,
pecialment en un àmbit com l’Atenció Primària i sedentarisme, dolor persistent- l’exercici és clau.
Comunitària, on l’enfocament col·lectiu, educa- Però si parlem de persones amb comorbiditats,
tiu i participatiu marca la diferència. amb limitacions funcionals, amb fragilitat… ja no
parlem sol d’activitat física: parlem d’exercici te-
Segon, coneixement del sistema. Un bon ges- rapèutic. I ací el fisioterapeuta no és un comple-
tor ha de conéixer els marcs organitzatius, ment, és imprescindible.
l’estratègia de Salut Comunitària, els Plans
d’Acció territorial, les guies de pràctica clínica, Per això, més que “jefecillos” preocupats per la
els recursos de l’entorn, les normatives que regi- cadira, necessitem referents que ens lideren amb
xen la nostra pràctica i les oportunitats de millo- visió i valentia, que defenguen el que sabem que
ra. No per a adaptar-se submisament, sinó per a funciona.
negociar espais, per a reivindicar des del conei-
xement, per a generar aliances estratègiques. Volem soltar d’una vegada per sempre l’estaca.

Tercer, habilitats de comunicació, escolta i coor- Per això, pregunte: Hi ha algú ací?
dinació. El bon gestor no imposa, inspira. No
mana, acompanya. Té la capacitat d’aglutinar
equips, detectar talent, impulsar projectes